Desgraciadament en els darrers anys hem vist com institucions, tant públiques com privades, de gran rellevància social i cultural s’han vist involucrades en procediments judicials, molts d’ells d’índole penal, que han posat en entredit tant la seva reputació com, en alguns casos, fins i tot el seu futur.
En aquest trist “context judicial” en el que vivim cal posar de manifest, en un sentit positiu, l’oportunitat que ens brinden aquests procediments judicials per tal de conèixer algunes figures normatives que poden ser desconegudes per a moltes persones.
Així, recentment hem pogut veure com la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha revocat la resolució adoptada en el seu dia pel Jutjat Central d’Instrucció i ha resolt portar a judici al F.C. Barcelona. Previsiblement, en aquest judici la institució serà acusada d’un delicte d’estafa i d’un delicte de corrupció entre particulars, aquest últim presumptament comès en relació a dos contractes celebrats l’any 2011 amb la societat N&N (empresa que gestiona els drets d’imatge del jugador Neymar Júnior).
En vista d’aquests fets, cal fer una especial referència al delicte de corrupció entre particulars doncs la seva existència, com a figura penal, és desconeguda per a molts i pot afectar, com veiem, a l’activitat empresarial doncs és un dels delictes que la seva comissió pot generar una responsabilitat penal per la pròpia empresa.
El delicte de corrupció entre particulars, igual que el règim de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, fou introduït en el Codi Penal espanyol mitjançant la Llei Orgànica 5/2010 i actualment es troba recollit en l’article 286 bis del Codi Penal. Tot i que des de la seva introducció l’any 2010 no ha estat gaire utilitzat pels diferents operadors jurídics i part de la doctrina ha discutit la necessitat de sancionar penalment i amb penes de gran transcendència les conductes que afecten l’àmbit privat dels negocis, el cert és que el delicte de corrupció entre particulars és un reflex d’un llarg procés de regulació de les pràctiques irregulars que afecten els mercats (en aquest sentit, i com antecedent, la Decisió Marc 2003/568/JAI del Consell Europeu, de 22 de juliol de 2003, relativa a la lluita contra la corrupció en el sector privat).
Així, aquest delicte sanciona amb penes de presó de fins a quatre anys així com multa i inhabilitació al “directiu, administrador, empleat o col·laborador d’una empresa mercantil o societat que, per si mateix o per persona interposada, rebi, sol·liciti o accepti un benefici o avantatja no justificats de qualsevol naturalesa, per si mateix o per un tercer, com a contraprestació per afavorir indegudament a un altre en l’adquisició o venda de mercaderies, o en la contractació de serveis o en les relacions comercials”. De la mateixa manera, el Codi Penal sanciona amb les mateixes penes a la figura activa del delicte, és a dir, a la persona que “prometi, ofereixi o concedeixi” a les persones abans esmentades beneficis o avantatges no justificats “com a contraprestació perquè se l’afavoreixi indegudament a ell o a un tercer davant d’altres en l’adquisició o venda de mercaderies, contractació de serveis o en les relacions comercials”.
Veiem doncs que el delicte de corrupció entre particulars, assimilable per les seves característiques al delicte de suborn als funcionaris públics, té com a objectiu protegir la lliure i lleial competència dels mercats sancionant així aquelles conductes que mitjançant oferiments o sol·licituds (segons sigui la figura activa o passiva del delicte) de, normalment, quantitats econòmiques aconsegueixen anul·lar la competència en determinants negocis o processos de contractació i perjudicar a terceres empreses intervinents.
Així les coses, veient que el Codi Penal sanciona conductes que tradicionalment s’han portat a terme en l’àmbit empresarial de manera més o menys notòria, no podem deixar d’advertir, doncs també en fa esment l’Audiència Nacional en la Interlocutòria que resolt portar el F.C. Barcelona a judici, de la importància de la implementació dels Plans de Prevenció de Riscos en les empreses per tal d’assegurar-nos que l’activitat d’aquestes compleixi escrupolosament la legalitat evitant així que l’empresa o institució es vegi involucrada en un procediment judicial penal que li pot suposar greus perjudicis tan econòmics com reputacionals, tal com ho podria haver fet el F.C. Barcelona en el cas que hagués tingut implementat un Pla de Prevenció de Riscos Penals efectiu en el moment dels fets.
Raimon Tomàs Vinardell
Advocat Penalista
